Bones! Em dic Irina Palma, tinc 18 anys i visc a Girona. La meva història va començar com la de molts, una nena petita i curiosa que es va refugiar en el món de l’art i que encara continua explorant. El meu autoretrat no hi té molt de simbolisme per a gent exterior a mi, però per això estic aquí, per explicar una miqueta. Per mi si en té, ja que he pogut, crec jo, reflectir molt bé la meva mirada relaxada, que molts em diuen que semblo enfadada, però en realitat puc estar molt contenta. Els cors a la meva cara simbolitzen el meu recordatori constant que tinc gent al meu costat que m’estima, cosa que a molts se’n‘s pot oblidar de tant en tant, però que hauríem de tenir en compte constantment.
Abans de fer l’autoretrat vaig fer aquests esbossos amb un retolador blau, ja que em trobava en una casa que no es la meva, sense els meus materials, i penso:
“Ostres, que faig jo ara sense les meves aquarel·les, llapis…”
Llavors penso que, realment, els materials no importen, puc fer uns esbossos amb qualsevol cosa que tingui per aquí, i quedaran igual de be i fins i tot més divertits que no pas si m’hagués estressat per no tenir els meus materials. Moral de la historieta, l’art per mi és espontani, per això m’emporto a tots llocs el meu quadern, però casualment aquell dia, em vaig en descuidar el meu estoig.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.